20.- ORDENANÇA REGULADORA DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LES VIBRACIONS AL TERME MUNICIPAL DE VALLS

PREAMBUL

El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana, ja que incideix en
la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el
comportament, tant individuals com socials.
En aquest sentit, el soroll es considera arreu com un agent contaminant més, des que així es va
reconèixer oficialment per primera vegada en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi
Ambient Humà, reunida a Estocolm l’any 1972.
En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de
25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, ha obligat a un procés de
transposició de les seves normes al Dret intern dels estats membres.
Els articles 43 i 45 de la Constitució estableixen el manament de tots els poders públics de
protegir la salut i el medi ambient, en la qual s’inclou la protecció davant la contaminació acústica.
Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, el Reial
decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll
ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desplega pel que fa a zonificació
acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
A Catalunya, els articles 27 i 46 de l’Estatut d’Autonomia estableixen el dret de totes les persones
a la protecció davant les diferents formes de contaminació i que les polítiques ambientals dels
poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes de
contaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents polítiques públiques.
En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica, el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de
mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.
Finalment, pel que fa a l’Administració local, l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
garanteix als ens locals competències pròpies en la formulació i gestió de polítiques per a la
protecció del medi ambient, i aquesta atribució també es fa als articles 25 de la Llei 7/1985, de 2
d’abril, de bases del règim local i 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
La present ordenança concreta els instruments jurídics i tècnics necessaris perquè es pugui donar
una resposta adequada a les inquietuds de la ciutadania vers la contaminació acústica, millorant
la seva qualitat de vida, en un procés de creixent conscienciació ambiental.

CAPÍTOL I.- OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Ordenança és regular les mesures i instruments necessaris per prevenir i corregir la contaminació acústica provocada pels sorolls i les vibracions en el terme municipal de Valls, incloent l'Entitat Municipal Descentralitzada de Picamoixons.

Article 2. Àmbit d’aplicació
Resten sotmesos a aquesta ordenança qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, projecte de construcció, relació de veïnat, comportament ciutadà, o activitat de caràcter públic o privat, contemplades a la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i al
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 16/2002 de
protecció contra la contaminació acústica, que siguin susceptibles de generar contaminació
acústica per soroll i/o vibracions.

Article 3. Definicions i índexs acústics

A l’efecte d’aquesta ordenança s’entén per:

1. Definicions
a) Activitat: qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis, recreativa o espectacle que
sigui de titularitat pública o privada, i les derivades de les relacions de veïnat.
b) Emissor acústic: qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o
comportament que generi soroll i/o vibracions.
c) Immissió a l’ambient exterior: la contaminació produïda pel soroll i les vibracions que
provenen d’un o diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor.
d) Immissió a l’ambient interior: la contaminació produïda pel soroll i les vibracions que
provenen d’un o diversos emissors acústics situats al mateix edifici o en edificis contigus al
receptor.
e) Índex de soroll: magnitud física que descriu el soroll ambiental.
f) Mapa de capacitat acústica: instrument que assigna els nivells d’immissió fixats com a
objectius de qualitat en un territori determinat.
g) Nova construcció: edificació que, a l’entrada en vigor del Decret 176/2009, de 10 de
novembre, no disposava de la llicència municipal preceptiva.
h) Període d’avaluació: període temporal al qual s’ha de referir l’avaluació acústica, d’acord
amb els annexos de l’Ordenança i la normativa de rang superior.
i) Soroll ambiental: el so exterior no desitjat o nociu generat per les activitats humanes,
inclòs el soroll emès pels mitjans de transport, pel trànsit rodat, ferroviari, marítim i aeri, i
pels emplaçaments de les activitats.
j) Valor límit d’immissió: nivell d’immissió màxim permès dins un període determinat.
k) Zona de sensibilitat acústica: part del territori que presenta una mateixa percepció
acústica i comparteix uns mateixos objectius de qualitat acústica. La delimitació d’aquestes
zones la fixa l’ajuntament mitjançant el Mapa de Capacitat Acústica.

l) Zona de soroll: sectors del territori afectats per la presència d'infraestructures de transport
viari, ferroviari, marítim o aeri.
2. Índexs acústics
a) LAeq,T: Nivell de pressió acústica contínua equivalent ponderat A, mesurat durant el període
T.
b) LAr: Nivell d’avaluació de la pressió acústica avaluat per a un període de temps especificat,
que s’obté mitjançant mètodes de càlcul o de mesurament i, si escau, les correccions de
nivell que especifiquen els annexos del Decret 176/2009.
c) Ld: Índex de soroll diürn, indicador de soroll associat a la molèstia diürna.
d) Kf: Correcció per raó de components de baixes freqüències.
e) Kt: Correcció per raó de components tonals.
f) Ki: Correcció per raó de components impulsius.
g) L’nT,w: Nivell global de pressió de soroll d’impacte estandarditzat.
h) DnT,A: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, entre recintes interiors.
i) D2m,nT,ATr: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes i en cobertes, per
a soroll.

Article 4. Drets i deures

1. D’acord amb allò que estableix la normativa que regula el dret d’accés a la informació en
matèria de medi ambient, l’ajuntament ha de posar a disposició de la població de manera clara,
comprensible i fàcilment accessible, la informació relativa a la contaminació acústica.
2. Tots els ciutadans, activitats, entitats, associacions i organismes tenen el deure d’observar les
normes de conducta que, en relació amb la contaminació acústica, determina la present
ordenança.

CAPÍTOL II.- GESTIÓ AMBIENTAL DEL SOROLL

Article 5. Zonificació acústica i Mapa de Capacitat Acústica
1. El Mapa de Capacitat Acústica és l’element que identifica de forma gràfica la zonificació
acústica del municipi i assigna els objectius de qualitat acústica a les diferents àrees. En
compliment d'allò que disposa l’article 9 de la Llei 16/2002, s’incorpora el mapa de capacitat
acústica a l'annex 1 d'aquesta ordenança.
2. La vigència de la zonificació continguda al Mapa de Capacitat Acústica és de 10 anys des de la
seva aprovació o des de la introducció de la darrera modificació. En tot cas, el mapa haurà
d’indicar la data de la revisió a la que pertany.
3. A tots aquells espais del terme municipal de Valls que no estiguin expressament zonificats en
cap de les categories del Mapa de Capacitat Acústica se’ls aplicarà els valors límit d'immissió
d'una Zona A4 (Predomini de sòl d'ús residencial), llevat d'aquells habitatges que donin
compliment a les condicions per ser considerats Zona A3 (Habitatges situats al medi rural),
d'acord amb allò establert pel Decret 176/2009.

Article 6. Usos del sòl inclosos a les diferents zones de capacitat acústica

1. La Zona de Sensibilitat Acústica Alta (A) comprèn els següents usos del sòl:
(A1) Espais d’interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000 o altres
espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecció acústica.
També s’hi inclouen les zones tranquil·les a camp obert que es pretén que es mantinguin
silencioses per raons turístiques, de preservació de paisatges sonors o de l’entorn.
En qualsevol cas, s’han de tenir en compte les activitats agrícoles i ramaderes existents.
Els seus valors límit d’immissió poden ser més restrictius que els de les restants àrees de la
zona de sensibilitat acústica alta i poden ser objecte de declaració com a zones d’especial
protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).
(A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris,
centres de culte religiós o altres usos similars que demanin una especial protecció acústica.
S’hi inclouen els usos sanitaris, docents i culturals que demanin, a l’exterior, una especial
protecció contra la contaminació acústica, com les zones residencials de repòs o geriatria,
centres de dia, les grans zones hospitalàries amb pacients ingressats, les zones docents, com
campus universitaris, zones d’estudi i biblioteques, centres de recerca, museus a l’aire lliure,
zones de museus i d’expressió cultural i altres assimilables.
(A3) Habitatges situats al medi rural
Habitatges situats al medi rural que compleixen les condicions següents: estar habitats de
manera permanent, estar aïllats i no formar part d’un nucli de població, ésser en sòl no
urbanitzable i no estar en contradicció amb la legalitat urbanística.
(A4) Àrees amb predomini del sòl d’ús residencial
S’inclouen els interiors d’illa d’ús residencial exclusiu.
Les zones verdes que es disposin per obtenir distància entre les fonts sonores i les àrees
residencials no s’assignaran a aquesta categoria acústica, sinó que es consideraran zones de
transició.

2. La Zona de Sensibilitat Acústica Moderada (B) comprèn els següents usos del sòl:
(B1) Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport
existents
(B2) Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari
Inclouen els espais destinats amb preferència a activitats comercials i d’oficines, espais
destinats a restauració, allotjament i altres, parcs tecnològics amb exclusió d’activitats
productives en gran quantitat, incloent-hi les àrees d’estacionament d’automòbils que els són
pròpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels esmentats a (C1).
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial
Inclouen els espais d’ús predominantment residencial existents afectats per zones de sòl d’ús
industrial també existents, com ara polígons industrials o d’activitats productives en gran
quantitat, on per la seva situació no és possible el compliment dels objectius fixats per a una
zona (B1).
3. La Zona de Sensibilitat Acústica Baixa (C) comprèn els següents usos del sòl:
(C1) Àrees amb predomini del sòl d’ús terciari, recreatiu i d’espectacles
Inclouen els espais destinats a recintes firals amb atraccions recreatives, llocs de reunió a l’aire
lliure, espectacles, i altres assimilables.
(C2) Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial
Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser utilitzats per als usos
relacionats amb les activitats industrials i portuàries amb llurs processos de producció, els
parcs d’abassegament de materials, els magatzems i les activitats de tipus logístic, estiguin o
no vinculades a una explotació en concret, els espais auxiliars de l’activitat industrial com
subestacions de transformació elèctrica, etc.
En les àrees acústiques d’ús predominantment industrial es poden tenir en compte les
singularitats de les activitats industrials per a l’establiment dels objectius de qualitat, respectant
el principi de proporcionalitat econòmica.
(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres
equipaments públics que els reclamin
Inclouen els espais de domini públic en els quals s’ubiquen els sistemes generals de les
infraestructures de transport viari urbà i interurbà, ferroviari, marítim i aeri.
Els receptors situats en aquestes àrees, i per a l’avaluació d’activitats, s’han de classificar
d’acord amb la zona de sensibilitat acústica que els correspondria si no existís aquesta afecció.

Article 7. Modificació del Mapa de Capacitat Acústica
1. El mapa de capacitat acústica s'haurà de modificar quan es produeixin canvis significatius en
l’ordenació urbanística, en el planejament viari i ordenació del trànsit, quan es declarin zones
d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA), o quan es declarin zones acústiques de
règim especial (ZARE).
2. Els instruments de planejament (modificació puntual de planejament general on s'estableixi una
ordenació detallada, planejament derivat on es desenvolupin sectors de nova implantació i/o de
transformació, com per exemple Plans parcials urbanístics, Plans de millora urbana...) que es
tramitin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança hauran d’incloure la zonificació de
sensibilitat acústica prevista per al nou àmbit en funció dels usos del sòl previstos. La nova
zonificació haurà de ser recollida a la normativa urbanística i als plànols d’ordenació de
l’instrument.
Els plànols s’hauran d’entregar impresos i en format digital mitjançant un fitxer CAD de
Microstation (extensió DGN i amb coordenades reals UTM), incloent un arxiu amb la cartografia
de base i un altre arxiu amb la zonificació de sensibilitat acústica (cada nivell haurà de
correspondre a una classe de sensibilitat acústica).
Els serveis tècnics instaran la incorporació de la zonificació de sensibilitat acústica prevista als
instruments de planejament al Mapa de Capacitat Acústica en el termini màxim d’un mes a partir
de la seva entrada en vigor.
3. Les modificacions del Mapa de Capacitat Acústica s’aprovaran de conformitat amb el tràmit
establert a la normativa de règim local i, en tot cas, atenent els principis de competència de
l’òrgan, publicitat i executivitat que corresponguin, d’acord amb el caràcter de la modificació
plantejada.

Article 8. Zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA)

1. L’ajuntament pot declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústica els parcs, zones
enjardinades, interiors d’illes, espais per a vianants o altres àrees de sòl urbà o urbanitzable
similars que reuneixin els requisits establerts per la legislació vigent i en els quals, per les seves
singulars característiques, es consideri convenient conservar la seva especial qualitat acústica,
prèvia elaboració d’un estudi tècnic que contingui la determinació dels nivells d’immissió en
l’ambient exterior mitjançant mesuraments, d’acord amb la legislació vigent, i la descripció dels
valors objecte de protecció,
2. La declaració ha d’incloure un pla específic de mesures que determini les prescripcions
necessàries per compatibilitzar la protecció de la qualitat acústica amb els possibles usos i
activitats admesos i per assegurar que no se sobrepassen els valors límit d’immissió establerts
per a aquestes zones.
3 L’ajuntament pot promoure els convenis i acords de col·laboració necessaris amb altres
administracions i particulars per al correcte desenvolupament i execució del pla.
4. El pla específic de mesures s’ha de revisar quan sigui necessari, d’acord amb allò que disposen
els apartats 1 i 2, per modificacions del planejament territorial o urbanístic o per altres causes, per
tal de mantenir la compatibilitat dels usos i la qualitat acústica i els valors objecte de singular
protecció.
5. Tota declaració d’una ZEPQA ha de ser inclosa al Mapa de Capacitat Acústica en el termini
màxim de 3 mesos des de la data de declaració.

Article 9. Zones acústiques de règim especial (ZARE)

1. L’ajuntament pot declarar zones acústiques de règim especial aquelles àrees en les quals es
comprovi que se superen els valors límit d’immissió en els termes establerts per la legislació
vigent, mitjançant un estudi tècnic elaborat a iniciativa de l’ajuntament o a petició d’un mínim del
50% dels veïns empadronats a l'àrea de radi de 50 metres al voltant del/s focus causant/s de les
queixes.
2. La declaració ha d’incloure un pla específic de mesures que determini les prescripcions
necessàries per compatibilitzar la protecció de la qualitat acústica amb els possibles usos i
activitats admesos i per assegurar que no se sobrepassen, a l’interior dels habitatges, els valors
límit d’immissió establerts.
3. L’Ajuntament pot promoure els convenis i acords de col·laboració necessaris amb altres
administracions i particulars per a l’adequat desenvolupament i execució del pla.
4. El Pla específic de mesures s’ha de revisar, d’acord amb el que disposa l’apartat 2, quan sigui
necessari, per modificacions del planejament territorial o urbanístic o per altres causes, per tal de
garantir el compliment dels seus objectius.
5. Tota declaració d’una ZARE ha de ser inclosa al Mapa de Capacitat Acústica en el termini
màxim de 3 mesos des de la data de declaració.

Article 10. Zones de Soroll

1. Correspon als titulars de les infraestructures delimitar les zones de soroll de les mateixes i
elaborar el pla per a la millora de la qualitat acústica, si s'escau.
2. D'acord amb la Disposició Transitòria Quarta del Decret 176/2009, en aquells casos en què el
titular no defineixi la zona de soroll, l’ajuntament procedirà a delimitar-la al mapa de capacitat
acústica a títol informatiu en funció de la corba isòfona corresponent a l’objectiu de qualitat
acústica de la zona travessada per la infraestructura, determinada ja sigui mitjançant
mesuraments reals o simulacions.
3. Les zones de soroll s'incorporen al mapa de capacitat acústica a títol informatiu. Per a
qualsevol actuació urbanística dins la zona de soroll, caldrà un estudi de la delimitació detallada
d’aquesta zona, a càrrec del promotor, a fi de definir la distància i els requeriments tècnics que
permetin assolir la compatibilitat de la capacitat acústica del territori d’acord amb l’ús del sòl, les
construccions o les edificacions que es vulguin implantar dins la zona de soroll amb el
funcionament de la infraestructura.

Article 11. Objectius de qualitat acústica del territori

1. La zonificació de capacitat acústica del municipi assigna a cada sector del territori un objectiu
de qualitat acústica que cal respectar, en funció d’allò establert als Annexos A i B del Decret
176/2009, segons si es refereixen a l’ambient exterior o interior.
S’entén com a objectiu de qualitat acústica aquell nivell d’immissió, ja sigui en ambient interior o
exterior, que s’ha de respectar al receptor quan en ell hi incideixi més d’un focus emissor de soroll
o quan no sigui possible avaluar per separat el soroll de fons del soroll generat per un focus
emissor concret. En conseqüència, s’entén que el soroll a comparar amb l’objectiu de qualitat
acústica és el soroll incident sobre el receptor emès pel conjunt de tots els emissors acústics
existents.
2. Les inspeccions per comprovar la superació dels objectius de qualitat acústica podran fer-se
d’ofici, o bé motivades per les queixes o denúncies referides a un mateixa zona del municipi en un
termini de temps breu. En cas de comprovar-se mitjançant mesuraments que no es respecten els
objectius de qualitat acústica, caldrà redactar un Pla de Mesures per minimitzar l’impacte acústic,
d’acord amb la normativa vigent.
3. Si es comprova que el causant principal de la superació és el trànsit que circula per la trama
urbana de carrers, el pla haurà de ser redactat per l’Ajuntament. En cas que la superació sigui
causada per una o diverses activitats o infraestructures, el pla haurà de ser redactat de forma
conjunta pels titulars dels emissors acústics, i serà sotmès a l’aprovació prèvia de l’Ajuntament
abans de la seva aplicació.
4. En cas que el causant principal de la superació sigui una relació de veïnat, la presència veïnal
al carrer, la tinença d’animals o qualsevol altre element no sotmès a intervenció administrativa
municipal o de qualsevol altra administració, l’Ajuntament emetrà una resolució imposant les
condicions d’obligat compliment encaminades a aconseguir complir els objectius de qualitat.

Article 12. Suspensió dels objectius de qualitat acústica
1. L’ajuntament, per causes degudament justificades, pot autoritzar la suspensió provisional dels
objectius de qualitat acústica aplicables a la totalitat o part d’una zona acústica, d’acord amb els
annexos A i B del Decret 176/2009.
2. Els titulars d’emissors acústics poden sol·licitar a l’ajuntament, per raons degudament
justificades que han d’acreditar-se en el corresponent estudi acústic, la suspensió provisional dels
objectius de qualitat acústica aplicables a la totalitat o part d’una zona o àrea acústica.
3. L’ajuntament només pot acordar la suspensió provisional prèvia valoració de la incidència
acústica, sempre que s’acrediti que les millors tècniques disponibles no permeten el compliment
dels objectius esmentats. L’ajuntament ha de sotmetre la suspensió a les condicions que s’estimin
pertinents.
4. En el cas d’obres, el promotor o promotora ha de presentar, a més de l’estudi acústic al qual fa
referència l’apartat 2, un programa de vigilància acústica que estableixi els mitjans per donar
compliment a les condicions establertes a la suspensió.
5. En el cas d’obres públiques d’infraestructures de titularitat de la Generalitat de Catalunya, l’ens
competent per a la suspensió dels objectius de qualitat acústica és el Departament de Territori i
Sostenibilitat, i de les obres de l’Administració general de l’Estat, el Ministeri de Foment.

CAPÍTOL III.- NIVELLS D'EMISSIÓ I D'IMMISSIÓ

Article 13. Nivell d’emissió dels emissors acústics
1. Per a la determinació del nivell d’emissió de soroll dels emissors acústics inclosos en l’àmbit
d’aplicació d’aquesta Ordenança s’han de tenir en compte els valors límit d’immissió al seu entorn.
D'aquesta manera, el soroll emès per qualsevol focus emissor ha de respectar els valors
d’immissió dels receptors situats al seu entorn just a partir del límit de la propietat a la que
pertany.
2. Els mesuraments d’emissió de qualsevol activitat s’han de realitzar sempre a l’exterior del
perímetre de la propietat d’aquesta, tot situant el micròfon a una distància entre 1’5 i 3 metres més
enllà del límit. El número de punts de mesura l’establirà el tècnic mesurador en funció de la
quantitat de focus emissors de soroll, i es fixaran als punts de l’exterior del perímetre que se situïn
exactament davant de cada focus.
3. En cas que per qualsevol motiu clarament justificable no es puguin realitzar els mesuraments
d’emissió al perímetre exterior, aquests es realitzaran just sobre el límit de la propietat sempre que
el tècnic responsable dels mesuraments consideri que segueixen sent representatius.
4. En tot cas, per determinar el soroll emès per l’activitat cal fer el mesurament del soroll residual
o de fons, i sostreure’l d’acord amb allò establert als annexos del Decret 176/2009. Si no és
possible mesurar el soroll residual, no es podrà valorar si el soroll emès per l’activitat respecta o
no els límits establerts, i en cas de superació no es podrà atribuir la responsabilitat únicament a
l’activitat, de manera que caldrà procedir a valorar el compliment dels objectius de qualitat
acústica d’acord amb l’article 11.

Article 14. Valors límit d’immissió
1. Tota instal·lació, maquinària, activitat o comportament (incloses les relacions de veïnat, tinença
d’animals i altres) sotmesa a aquesta ordenança ha de respectar els valors límit d’immissió
acústica establerts en els annexos del Decret 176/2009.
2. Per tal de poder valorar si el soroll generat per un únic emissor supera els valors límits
d'immissió establerts, és condició imprescindible mesurar el soroll residual existent en absència
del focus de soroll que s'estigui avaluant, i sostreure aquest soroll residual del soroll total mesurat
(d'acord amb els annexos del Decret 176/2009). En cas de no poder-se mesurar el soroll residual,
s'entendrà que el soroll mesurat procedeix del conjunt de tots els focus emissors que tenen
incidència sobre el receptor, i els nivells de soroll mesurats s'hauran de valorar tot comparant-los
amb els objectius de qualitat acústica d’acord amb l’article 11.

CAPÍTOL IV.- INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA SOBRE ELS EMISSORS ACÚSTICS

Secció I. NORMES GENERALS

Article 15. Integració de la intervenció acústica en les actuacions ambientals

1. Les activitats sotmeses a intervenció ambiental susceptibles de generar sorolls i/o vibracions
han d’incloure en el projecte bàsic que ha d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental, de
llicència ambiental, o a la documentació que ha d’acompanyar la comunicació d'inici d'activitat, un
estudi d’impacte acústic amb el contingut mínim que determina l’annex 10 de la Llei 16/2002.
2. Aquelles activitats que amb la memòria exigida per l’annex 10 de la Llei 16/2002 justifiquin que
no disposen de cap focus significatiu emissor de soroll, no hauran de realitzar un mesurament
acústic en el control inicial o periòdic.
3. L’ajuntament pot determinar de manera motivada que les activitats i instal·lacions sotmeses a
llicència d’obres o altres actes d’intervenció municipal que no requereixin d’autorització, llicència o
comunicació prèvia, i siguin susceptibles de generar sorolls i/o vibracions, hagin de presentar
també un estudi d’impacte acústic amb el contingut mínim que determina l’annex 10 de la Llei
16/2002, o bé una certificació ambiental en matèria de contaminació acústica emesa per una
entitat de control acreditada per l'administració.

Article 16. Certificació ambiental en matèria de contaminació acústica

1. Per a aquelles activitats sotmeses a règim de comunicació que no requereixin la presentació de
projecte tècnic, l'ajuntament podrà establir un sistema de control basat en la presentació d'una
certificació ambiental en matèria de contaminació acústica emesa per una entitat de control
acreditada per l'administració.

Article 17. Comprovació del compliment dels límits d'immissió en activitats
recreatives.
1. Per a les activitats recreatives s'establiran els controls periòdics que determini la normativa
sectorial i/o aquells que s’hagin establert com a condicions de la llicència o comunicació.
2. Tanmateix, l’Ajuntament pot establir mitjançant reglament controls i autocontrols periòdics a les
activitats recreatives que tinguin especial incidència per la seva emissió acústica.

Secció II. ACTIVITATS

Article 18. Classificació
1. Des d’un punt de vista acústic, les activitats es classifiquen en algun dels grups següents en
funció del nivell d’immissió acústica dins del seu recinte:
Grup I: nivell d’immissió entre 95 i 100 dBA
· Discoteca.
· Cafè concert
· Sales de ball.
· Sales de festa amb espectacle.
· Sales de concert.
· Karaokes.
· Restaurants musicals amb música produïda en directe.
· Centres docents de música, teatre, dansa i similars.
· Locals per a assaigs musicals o similars.
· Estudis d’enregistrament de so.
· Teatres.
· Cinemes.
· Auditoris.
· Taller de reparació de vehicles amb xapa.
· Serralleries.
· Manyeries.
· Tallers d’alumini.
· Planxisteries.
Grup II: nivell d’immissió entre 90 i 94 dBA
· Bars musicals.
· Restaurants musicals sense música produïda en directe.
· Jocs i apostes, recreatius i esportius.
· Tallers de reparació de motos i cotxes.
· Tallers mecànics.
· Fusteries, ebenisteries i similars.
· Túnels de rentat de vehicles en interior de locals o aparcaments.
· Obradors industrials.
Grup III: nivell d’immissió entre 85 i 89 dBA
· Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s
superior a 75 dBA a 1 metre de la font.
· Botigues de pa i pastisseria amb obrador.
· Impremtes, copisteries i similars.
· Tallers de confecció i similars.
· Bugaderies i tintoreries.
· Tallers d’enquadernació.
· Botigues d’exposició i venda d’animals.
· Botigues d’animals de companyia.
· Activitats de refugi i/o reproducció d'animals i altres nuclis zoològics.
· Garatges i aparcaments.
· Establiments alimentaris en règim d’autoservei.
· Gimnasos i associacions esportives assimilables.
· Atraccions recreatives.
· Carnisseries amb obrador.
· Centres de culte.
Grup IV: nivell d’immissió inferior o igual a 84 dBA
· Activitats de restauració que no disposin d’un sistema de reproducció de so.
· Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s
inferior o igual a 75 dBA a 1 metre de la font.
· Local de pràctiques psicofísiques no esportives.
· Comerços alimentaris especialistes i polivalents alimentaris.
· Comerços no alimentaris.
· Especialistes alimentaris amb degustació.
· Magatzems.
· Consultoris mèdics i clíniques.
· Oficines, despatxos o serveis d’ús administratiu.
· Residències, casals i similars.
· Botigues de pa i pastisseria sense obrador i/o terminal de cocció.
· Activitats culturals i socials (exposicions, museus, sales de conferències...).
· Ludoteques.
· Locutoris.
· Centres veterinaris.
· Altres centres docents.
· Altres tallers.
2. Qualsevol activitat no compresa explícitament en el llistat anterior s’ha de classificar per
analogia amb les que se citen. Si l’activitat disposa de diferents espais o plantes, s’ha de tenir en
compte l’espai de màxima immissió a fi de classificar l’activitat en un dels 4 grups. Si això no fos
possible, el tècnic municipal ha de decidir la classificació en funció de la documentació aportada
per l’activitat.
3. Si el nivell d’immissió d’una activitat se situa per sota del límit inferior establert pel grup que li
correspongui, aquesta, prèvia justificació tècnica suficient, es pot classificar en el grup que
inclogui el nivell d’immissió justificat.
4. S’entén per nivell d’immissió el nivell sonor màxim, LAeq,60s que es genera dins de l’activitat,
mesurat en un lloc representatiu degudament justificat. En els locals de pública concurrència s’ha
de mesurar a la part central de la zona de públic on hi hagi el major nivell sonor i amb tots els
serveis a ple rendiment.

Article 19. Requeriments tècnics per a les activitats

1. Les activitats incloses als grups I, II, III i les activitats de restauració del grup IV, que estiguin
ubicades en edificis i en contigüitat amb ús residencial han de complir els valors mínims
d’aïllament acústic al soroll aeri establerts a l’Annex 2, i, en tot cas, han de disposar de l’aïllament
necessari per garantir als habitatges més afectats el compliment dels valors límits d’immissió
establerts als annexos 3 i 4 del Decret 176/2009.
Les activitats recreatives de pública concurrència i totes les que puguin transmetre soroll
d’impacte via estructural en contigüitat amb ús residencial, dels grups I, II, III i IV, han de complir
els valors mínims d’aïllament acústic al soroll d’impacte establerts a l’Annex 2.
L’aïllament respecte a locals amb usos no residencials ha de ser el necessari per garantir el
compliment dels valors límit d’immissió establerts als annexos 3 i 4.
2. Els tancaments com ara portes d’accés, persianes metàl·liques, reixes o similars hauran d’estar
en bon estat de manteniment i disposar de les mesures correctores adequades per evitar la
generació i transmissió de soroll.
3. Tots els elements que puguin generar i/o transmetre vibracions a l'estructura de l'edifici hauran
d’estar en bon estat de manteniment i estar aïllats mitjançant elements amortidors. En cap cas no
podran ser fixats directament a l'estructura de l'edifici.
4. En cas de disposar d'elements com futbolí, billar o similars, aquests s'hauran de desenvolupar
en un espai tancat i hauran de disposar d'una làmina amortidora de cops al terra al voltant dels
mateixos.
5. A més del que disposen els apartats anteriors, les activitats han de complir amb els
requeriments tècnics següents, els quals també han d’estar justificats a l’estudi d’impacte acústic:
a. Grup I:
- L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels
elements de ventilació adequats i amb les mesures esmorteïdores pertinents per tal de no
superar els valors límit establerts.
A més, les activitats recreatives han de disposar de:
· Doble porta amb molles de retorn a posició tancada i tancament hermètic, o altres
sistemes equivalents que garanteixin en tot moment l’aïllament en façana en els
moments d’entrada i sortida del públic.
· Els espectacles musicals i activitats recreatives musicals han de tenir instal·lat un
limitador acústic amb registrador (d’acord amb allò establert a l’Annex 3), per tal
d'assegurar que no se sobrepassen els valors límit d'immissió legalment establerts ni
els 100 dBA de nivell d’immissió màxim a l'interior del local.
· Els titulars de les activitats són responsables de vetllar perquè els usuaris no
produeixin molèsties al veïnat. En el cas que les seves recomanacions no siguin
ateses, han d’avisar la Policia Local als efectes corresponents.
En tots aquells casos en què s’hagi comprovat l’existència reiterada de molèsties al veïnat,
l’ajuntament pot imposar al titular de l’activitat l’obligació de disposar, com a mínim, d’una
persona encarregada de la vigilància a l’exterior de l’establiment.
b. Grup II:
- L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels
elements de ventilació adequats, i amb les mesures esmorteïdores pertinents per tal de no
superar els valors límit establerts.
A més, les activitats recreatives han de disposar de:

· Doble porta amb molles de retorn a posició tancada i tancament hermètic, o altres
sistemes equivalents que garanteixin en tot moment l’aïllament en façana en els
moments d’entrada i sortida del públic.
· Les activitats recreatives musicals han de tenir instal·lat un limitador acústic amb
registrador (d’acord amb allò establert a l’Annex 3), per tal d'assegurar que no se
sobrepassen els valors límit d'immissió legalment establerts ni els 94 dBA de nivell
d’immissió màxim a l'interior del local.
c. Grup III:
- L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels
elements de ventilació adequats, i amb les mesures esmorteïdores pertinents per tal de no
superar els valors límit establerts.
- La immissió de soroll dins del local procedent dels televisors i dels equips de reproducció
de so assimilables a domèstics dels bars, bars–restaurant, restaurants, gimnasos i centres
de culte serà com a màxim de 80 dBA mesurats a un metre de distància de la font. En cas
de disposar de diversos aparells, la comprovació es farà al centre del local i amb tots els
aparells instal·lats funcionant al màxim volum.
- Els gimnasos i similars hauran de disposar d'una làmina aïllant al terra que esmorteixi la
transmissió a l'estructura de l'edifici de cops procedents de maquinària i peses.
d. Grup IV:
- Quan l’activitat es dugui a terme amb portes o finestres obertes, el nivell sonor generat a
l’interior de l’activitat no ha de superar el nivell de soroll ambiental del carrer.
- La immissió de soroll dins del local procedent dels televisors i dels equips de reproducció
de so assimilables a domèstics dels bars, bars–restaurant o restaurants serà com a màxim
de 75 dBA mesurats a un metre de distància de la font. En cas de disposar de diversos
aparells, la comprovació es farà al centre del local i amb tots els aparells instal·lats
funcionant al màxim volum.
6. En altres casos que es consideri oportú, l’ajuntament pot exigir de forma justificada la
instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres mecanismes similars, per garantir que no se
superin els nivells d’immissió a l’interior del local.
7. En qualsevol activitat, la instal·lació d’un limitador-enregistrador no ha de substituir en cap cas
l’aïllament mínim que ha de tenir l’establiment.
8. Els controls inicials i/o els controls periòdics, i les certificacions ambientals en matèria de
contaminació acústica, han de certificar l'existència i l'eficàcia de les mesures atenuadores i
equips limitadors projectats que assegurin el compliment dels requeriments establerts i garantir el
compliment dels valors límit d’immissió tant en ambient exterior com interior que siguin d’aplicació.
9. Excepcionalment es podrà reduir l'alçada lliure entre trespols per tal d'implantar mesures
correctores d'insonorització o condicionament acústic sempre i quan es justifiqui el manteniment
de la funcionalitat de l'espai mitjançant un estudi previ d'alternatives en el que s'haurà d'escollir la
solució tècnica que millor garanteixi el compliment de la normativa.

Secció III. ACTIVITATS A L'AIRE LLIURE

Article 20. Disposició de caràcter general
1. Les terrasses, fires d’atraccions, circs, mercats, parades de venda ambulant, espantalls
acústics i totes les altres activitats a l’aire lliure que tinguin una incidència acústica significativa
han de disposar d’autorització municipal expressa, la qual ha d’assenyalar les condicions a
complir per minimitzar la seva possible incidència a la via pública segons la zona on tinguin lloc.
2. A les terrasses d’ús públic situades dins d'establiments, la instal·lació de qualsevol mena
d’element acústic extern o de megafonia, així com la realització d’actuacions musicals en viu, han
de disposar d’autorització municipal expressa.
3. Queda prohibit instal·lar equips de música, ràdio, altaveus, televisors i similars a les terrasses
situades a la via pública. La realització d'actuacions musicals en viu en aquests espais haurà de
disposar d’autorització municipal expressa.
4. Els envelats i les discoteques a l’aire lliure han de disposar d’un limitador-enregistrador, d’acord
amb allò establert a l’Annex 3 per tal d’assegurar que no se superin els valors límit establerts.

Article 21. Activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies
1. L’horari de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulació de productes,
contenidors d'obres i de residus de particulars, materials de construcció o similars s'han de
realitzar entre les 7 h i les 22 h (ja sigui a l'interior d'establiments o a la via pública), amb
l'excepció del polígon industrial (sempre que no s’afecti habitatges). Fora d'aquest horari quedarà
prohibida qualsevol operació de càrrega i descàrrega.
2. Els muntacàrregues, contenidors i carros de càrrega, descàrrega i distribució de mercaderies
s’han de condicionar per evitar la generació i transmissió de soroll.
3. L’ajuntament pot autoritzar, de manera excepcional, la càrrega o descàrrega de materials a les
empreses o comerços que justifiquin tècnicament la impossibilitat d’adaptar-se als horaris
establerts en l’apartat anterior, sempre que es garanteixi el compliment dels valors límit d’immissió
acústica.
4. Els titulars de les activitats de càrrega i descàrrega són responsables del personal que realitza
aquestes tasques, que les han de dur a terme generant el menor impacte sonor possible.

Article 22. Treball nocturn
Tot treball nocturn (entenent com a tal el que es desenvolupa entre les 23 i les 7 h) que
previsiblement generarà soroll ha de disposar d’autorització per escrit expedida per l’ajuntament.

Article 23. Activitats festives i altres actes a la via pública
1. Els organitzadors d'activitats festives i altres actes a la via pública que tinguin una incidència
acústica significativa, però que es trobin fora de l'abast de la normativa d'espectacles públics i
activitats recreatives, hauran de comunicar la seva realització a l'ajuntament. A tal efecte es
podran utilitzar els formularis que publiqui l'ajuntament. A la comunicació caldrà indicar-hi les
mesures aplicades per minimitzar la possible incidència dels sorolls a la via pública en funció de
l'àmbit on es desenvolupin (si és possible aplicar-ne per les característiques de l'acte).
2. Els esdeveniments a l'aire lliure que utilitzin sistemes de so electroamplificats i que es trobin
afectats per la normativa d'espectacles públics i activitats recreatives han de presentar un estudi
d'impacte acústic que acrediti el compliment dels límits d'immissió de soroll establerts als
receptors potencialment més afectats. A més, han d'assegurar que el nivell sonor màxim als
indrets d’accés públic no superi els 100 dBA (LAeq,60s) i el nivell màxim de 80 dBA (LAeq, 30 minuts)
a la façana més exposada.
3. En els casos que es consideri oportú, l’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitadorenregistrador
o altres mecanismes similars, per garantir que no se superin els nivells d’immissió, i
pot imposar condicions relatives a la vigilància del compliment dels límits de soroll durant la
celebració de l'esdeveniment.
4. En cas d’incompliment de les condicions i mesures establertes als apartats anteriors, i sens
perjudici de les responsabilitats que es derivin de la infracció, l’ajuntament pot adoptar les
mesures necessàries, inclosa la suspensió de l’activitat.

Article 24. Instal·lacions amb sistemes de megafonia fixa
1. L’horari permès de funcionament dels sistemes fixos de megafonia i els equips de música
amplificada de les instal·lacions a l’aire lliure, tant públiques com privades, comprèn entre les 8 h i
les 21 h els dies laborables de dilluns a divendres i entre les 9 h i les 21 h els dissabtes,
diumenges i festius. En qualsevol cas no es poden superar els valors límit d’immissió establerts.
2. Aquests sistemes han de ser direccionals, i han d’estar orientats cap a les instal·lacions pròpies
o espai on es realitza l'acte. S’han d’utilitzar de manera adequada i respectuosa tant en el volum
com en la freqüència d'ús.
3. En cas d'utilització de sistemes de megafonia fixa com a reclam per atreure públic (actes
esportius, funcions de circ, etc), el seu funcionament s'haurà de limitar a 60 minuts abans de
l'hora d'inici de l'acte, i en tot cas amb un volum que sigui compatible amb el descans veïnal.

Article 25. Instal·lacions amb sistemes de megafonia mòbil
1. La utilització de sistemes de megafonia mòbil com a reclam per atreure públic (actes esportius,
funcions de circ, etc), com a publicitat comercial o propaganda electoral només es permet entre
les 8 h i les 21 h els dies laborables de dilluns a divendres i entre les 9 h i les 21 h els dissabtes,
diumenges i festius. En qualsevol cas no es poden superar els valors límit d’immissió establerts.
2. S'exceptuen d'aquesta limitació les situacions que es puguin derivar de situacions d'emergència
i aquells que estiguin relacionats amb un interès general degudament justificat.

Article 26. Espectacles pirotècnics
Els espectacles pirotècnics i l’ús de petards s’han de dur a terme, com a mínim, a 100 metres de
distància dels edificis hospitalaris, residències geriàtriques i altres espais que l’ajuntament
consideri que cal protegir del soroll.

 Article 27. Neteja de la via pública, recollida de residus i treballs de jardineria en
espais públics
1. Tota la maquinària i vehicles utilitzats hauran de complir la normativa d’homologació
corresponent, especialment en matèria d’emissió acústica.
2. Les empreses concessionàries d'aquests serveis garantiran en tot moment el correcte
manteniment dels vehicles i maquinària.
3. Les empreses concessionàries d'aquests serveis garantiran la utilització de les millors
tècniques i tecnologies disponibles, orientades a minimitzar les molèsties generades i a
augmentar la rapidesa del servei.
4. La prestació dels serveis de neteja, recollida de residus i jardineria es realitzarà dins de l'horari
que fixi l'ajuntament. L'horari de prestació dels serveis i els itineraris realitzats pels vehicles
adscrits s'optimitzaran per tal de fer compatible la seva prestació amb el descans veïnal i amb la
fluïdesa del trànsit a la ciutat.

Article 28. Activitats de rentat de vehicles
Les activitats de túnel de rentat de vehicles a l'exterior hauran de limitar el seu horari de
funcionament per tal de permetre respectar en tot moment els límits d'immissió de soroll
establerts als annexos del Decret 176/2009. Caldrà prestar especial atenció al respecte del
descans en període vespertí i nocturn.

Secció IV. RELACIONS DE VEÏNAT I COMPORTAMENT DEL CIUTADÀ

Article 29. Comportament ciutadà
1. Els veïns han d’evitar molestar la resta del veïnat amb sorolls innecessàriament elevats, com
ara amb tancaments de porta bruscos, crits, música a volum elevat, celebració de festes,
funcionament d’electrodomèstics sorollosos o altres comportaments similars.
2. Entre les 21 hores i les 8 hores no és permès l’ús d’aparells domèstics sorollosos, instruments
musicals, cants, reparacions, eines de bricolatge sorolloses, manipulació de materials, mudances,
canvi de mobles o qualsevol altra activitat que pugui pertorbar el descans aliè.
3. En el cas de focus de soroll variables i/o que puguin ser manipulats en volum o intensitat pel
causant del soroll (veus, cops, arrossegar mobles, televisors, equips de so, animals...) i que per
aquest motiu no sigui viable un mesurament representatiu amb sonòmetre, l’inspector municipal o
agent de la Policia Local valorarà l'existència de molèsties atenent a allò que puguin establir altres
ordenances municipals. En aquells casos no previstos a les ordenances municipals, l'existència
de molèsties es valorarà tenint en compte la possible intencionalitat i desproporcionalitat per
volum alt.
4. En els espais públics, com ara els parcs, no es poden posar en funcionament equips de so o
similars que puguin generar un impacte acústic significatiu en els voltants, a excepció de les
activitats a l’aire lliure regulades a la Secció III.
5. El comportament dels ciutadans a la via pública i a les zones de pública concurrència i a
l’interior dels vehicles de servei públic s’ha de mantenir dins dels límits de la convivència pacífica i
amb respecte als drets de les altres persones.

Article 30. Animals de companyia
Els propietaris o posseïdors dels animals domèstics en són responsables i han d’evitar que
aquests pertorbin la vida dels veïns, amb crits, cants, sons ni cap altre tipus de soroll, tant si es
troben a l’interior de l’habitatge com a terrasses, jardins o patis interiors, en especial des de les 21
hores fins a les 8 hores.

Secció V. VEHICLES DE MOTOR I CICLOMOTORS

Article 31. Vehicles de motor i ciclomotors
1. Els propietaris i els usuaris de tota classe de vehicles de motor i ciclomotors han de mantenir
en bones condicions de funcionament els elements susceptibles de produir molèsties per sorolls a
fi que l’emissió acústica del vehicle amb el motor en marxa no excedeixi els valors límit d’emissió
establerts per l'annex 6 del Decret 176/2009, i, especialment, no poden:
a. Fer ús de llurs dispositius acústics en tot el terme municipal, excepte en cas de perill immediat
d’accident i sempre que l’avís no pugui fer-se per cap altre mitjà.
b. Forçar les marxes dels vehicles produint sorolls molestos, com ara fer acceleracions
innecessàries o forçar el motor en circular en pendents.
c. Utilitzar dispositius que puguin anul·lar o reduir l’acció del silenciador, així com circular amb
vehicles amb silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, produint un soroll innecessari.
d. Donar voltes innecessàriament a les illes d’habitatges, fer acceleracions, viratges i
derrapades, així com qualsevol soroll produït per l’ús inadequat, tant si es fa en espai públic
com privat, molestant el veïnat.
e. Fer funcionar els equips de música dels vehicles a un volum elevat amb les finestres obertes,
audible a l’exterior del vehicle.
f. Romandre amb el vehicle aturat i el motor en marxa a la via pública o a d’altres espais públics,
durant més de dos minuts, llevat de situacions de congestió del trànsit.
g. Estacionar vehicles, com ara camions frigorífics, en els quals resten en funcionament equips
de refrigeració o similars, en zones urbanitzades d’ús residencial o de convivència d'activitats i
habitatges, durant el període nocturn (de 23 a 7 h).
2. L’ajuntament pot dur a terme controls dels nivells d’emissió sonora dels vehicles de motor i
ciclomotors, complementaris als que realitzen les Inspeccions Tècniques de Vehicles.
En aquests controls s’ha de comprovar, entre d’altres aspectes, que els tubs d’escapament
instal·lats siguin els homologats, i estiguin en bones condicions d’ús. En cas contrari, el titular del
vehicle ha de substituir-lo per un dispositiu homologat. El vehicle no podrà circular pel municipi
mentre no s’hagi fet la substitució.
3. El nivell d’emissió sonora corresponent a l‘assaig a vehicle aturat d’un ciclomotor, quan no
figura a la fitxa d’homologació, és de 87 dB(A).
4. Els camions que estiguin realitzant operacions de càrrega/descàrrega han d'aturar el seu motor
de forma obligatòria. En el cas d'autobusos i camions que restin a l'espera de
carregar/descarregar mercaderies o passatgers (abans de l'obertura de portes) hauran d'aturar el
motor si la durada prevista de l'aturada o procés d'espera és superior a 10 minuts.
5. Els remolcs agrícoles, d'obres, de transport i similars hauran de circular sempre amb les
portelles tancades i ben assegurades, a fi d'evitar que es produeixin cops mentre circulen.

Article 32. Vehicles destinats a serveis d’urgències
Els conductors dels vehicles destinats a serveis d'urgències només han d’utilitzar els dispositius
de senyalització acústica d'emergència en els serveis d’urgència extrema i quan la senyalització
lluminosa resulti insuficient.

Secció VI. SISTEMES D'AVIS ACÚSTIC

Article 33. Condicions de funcionament
1. Qualsevol sistema d’alarma, campanes i sirenes o qualsevol altre sistema d’avís acústic que
emeti a l’exterior o a l’interior de zones comunes, d’equipaments o de vehicles, s’ha de mantenir
en perfecte estat de funcionament per evitar que s’activi per causes injustificades.
2. Llevat de circumstàncies excepcionals no és permès fer sonar durant el període nocturn
elements d’avís, com ara sirenes o alarmes.
3. La regulació dels sistemes d’avis acústic s’ha d’ajustar a allò previst a l’annex 3.
4. El toc de campanes en horari nocturn es condiciona als pactes establerts amb els responsables
municipals, que en cap cas poden contravenir la legislació vigent.

Article 34. Funcionament anormal
Quan l’anormal funcionament d’un sistema d’avís acústic produeixi molèsties al veïnat i no sigui
possible localitzar al titular de la instal·lació, l’administració municipal pot desmuntar i retirar el
sistema. Els costos originats per aquesta operació aniran a càrrec del titular de la instal·lació.

Secció VII. CONSTRUCCIÓ

Article 35. Noves construccions edificades en zones de soroll
Correspon al departament de l’ajuntament que exerceixi les competències en matèria d’urbanisme
comprovar que els projectes de noves construccions situades dins de la zona de soroll d’una
infraestructura siguin compatibles amb el compliment dels objectius de qualitat acústica que els
siguin d’aplicació.

Article 36. Aïllament acústic a les façanes
1. Per a l’execució de projectes de noves construccions, reconversió d’antiga edificació i obres de
gran rehabilitació destinades a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals, el nivell
d’avaluació Ld, s'obtindrà de la següent manera:
a) Mitjançant simulació informàtica utilitzant programari especialitzat.
b) Mitjançant mesuraments de llarga durada:
-Mesurament de LAeq,T durant 24 hores en un dia laborable fora d'època estival.
-Mesurament de LAeq,T durant 24 hores en diumenge o festiu.
-Mesurament de LAeq,T durant 24 hores en un dia laborable d'estiu (entre el 26 de juny i el 31
d'agost).
Ateses les característiques pròpies del municipi, es calcularà Ld com el promig anual dels tres
valors anteriors, estimant que 247 dies són laborables fora d'estiu, 66 dies són diumenge/festiu, i
52 dies són laborables d'estiu.
En cap cas no s'han de mesurar i sumar els factors de correcció Kf, Kt ni Ki per obtenir el valor de
Ld.
2. El projecte bàsic i la seva execució han de garantir que l’aïllament acústic de la façana asseguri
el compliment dels objectius de qualitat acústica d’aplicació.

Article 37. Treballs de construcció i obra pública
1. Els responsables de les obres han d’adoptar les mesures que siguin necessàries i utilitzar les
millors tècniques disponibles per tal de minimitzar les molèsties per soroll generades mentre durin
els treballs.
2. L’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 21 hores els dies laborables (de dilluns a
divendres), i entre les 9 h i les 21 h els dissabtes i festius.
3. L’horari autoritzat de funcionament de la maquinària és entre les 8 i les 20 hores els dies
laborables, de dilluns a divendres, i entre les 9 i les 20 h els dissabtes i festius.
4. S’exceptuen del compliment de les franges horàries que estableix el paràgraf anterior les obres
que s’hagin d’executar, amb caràcter d’urgència, per al restabliment de serveis essencials, com
ara el subministrament d’electricitat, aigua, gas o telèfon, les obres que calgui realitzar en cas de
situacions d'emergència, i els serveis relacionats amb les noves tecnologies de la informació, així
com les obres destinades a evitar una situació de risc o perill imminent per a les persones o els
béns, i les que, per les característiques que els són pròpies, no poden executar-se durant el dia.
5. La maquinària i els equips que s’utilitzin en les obres públiques i en la construcció han de ser
tècnicament els menys sorollosos i l‘ús ha de ser el més adequat per reduir la contaminació
acústica generada. Especialment:
a) Els generadors elèctrics que s’instal·lin a la via pública han de tenir un nivell de potència
sonora de com a màxim 90 dB PWL i el seu espectre no ha de presentar components
tonals. En el cas que l’obra tingui una durada superior a un mes, s’han de substituir per
una escomesa elèctrica, excepte en les obres d’urbanització.
b) Els motors de combustió han d’anar equipats amb silenciadors de gasos de combustió i
sistemes esmorteïdors de soroll i vibracions.
c) Els motors de les màquines s’han d’aturar quan aquestes no s’utilitzin.
d) Els compressors i la resta de maquinària sorollosa situada a menys de 50 metres d’edificis
ocupats o situats a l’exterior de les obres han de funcionar amb el capot tancat i amb tots
els elements de protecció instal·lats, bé pel fabricant, bé amb posterioritat, per esmorteir
els sorolls.
e) Els martells pneumàtics, autònoms o no, han de disposar d’un mecanisme silenciador de
l’admissió i expulsió de l’aire.

Article 38. Instal·lacions de climatització, refrigeració, condicionament d’aire i
ventilació
1. Els equips de climatització (aire condicionat, refrigeració, calefacció, etc) i ventilació s’han
d’instal·lar d’acord amb allò establert a l'Ordenança reguladora de la instal·lació d'aparells de
climatització, equips de ventilació i antenes.
2. En qualsevol cas, els aparells esmentats han de respectar els valors límit d'immissió establerts
per la normativa vigent.
3. Els instal·ladors i els propietaris són els responsables de la col·locació correcta de les
instal·lacions de climatització, condicionament d’aire i ventilació, tant pel que fa a la ubicació, com
al funcionament, i el compliment dels valors límit establerts.

Article 39. Ús i funcionament de les instal·lacions comunitàries, auxiliars i/o
complementàries de l’edificació

Els propietaris de les instal·lacions comunitàries, com ara ascensors, portes metàl·liques,
maquinària, i d’altres similars, han d’assegurar-ne el manteniment i bon funcionament, per tal que
aquestes no superin els valors límit d’immissió de soroll i/o vibracions indicats als annexos 3, 4 i 7
del Decret 176/2009.

Secció VIII. SOROLLS DE DURADA CURTA I INTENSITAT ELEVADA

Article 40. Avaluació de sorolls de durada curta i intensitat elevada
1. En el cas de sorolls d'elevada intensitat però de curta durada en els que no sigui viable aplicar
el protocol de mesurament que estableixen els annexos del Decret 176/2009, es procedirà a
mesurar el nivell LAeq,T al llarg d’un temps T equivalent a la durada del soroll, i aquest no podrà
superar en més de 10 dBA el valor límit d'immissió establert pel Decret 176/2009.
2. L'apartat anterior no serà aplicable a sorolls d'una durada inferior a 5 minuts, ja sigui de forma
contínua o discontínua, en els períodes de dia, vespre o nit.
3. En cap cas s’inclouran sota aquest supòsit aquells sorolls la durada dels quals sigui suficient
per realitzar els mesuraments segons els procediments habituals de mesura establerts pel Decret
176/2009 i per aquesta ordenança i que, per tant, permetin calcular amb facilitat i precisió el Nivell
d’Avaluació (LAr).

CAPÍTOL V. INSPECCIÓ, CONTROL I RÈGIM SANCIONADOR

Secció I. INSPECCIÓ I CONTROL

Article 41. Denúncies
1. Les denúncies motivades donen lloc a les actuacions d’inspecció i control corresponents per tal
de comprovar la veracitat dels fets denunciats i, si s'escau, a la incoació de l'expedient
sancionador corresponent.
2. La denúncia, verbal o escrita, ha de contenir les dades mínimes necessàries perquè els òrgans
municipals competents puguin realitzar la comprovació corresponent (origen possible o comprovat
del soroll, focus que l'origina, horaris de la molèstia, característiques bàsiques del soroll percebut,
etc).

Article 42. Inspecció
1. L’actuació inspectora pot ser realitzada pels tècnics municipals designats a aquest efecte, pels
agents de la Policia Local, o per personal d’entitats supramunicipals, en funcions d’assistència
tècnica al municipi. L’inspector gaudirà del caràcter d’agent de l’autoritat i, en conseqüència, pot
accedir, d’acord amb la legislació vigent, a les instal·lacions o dependències, de titularitat pública
o privada, i amb la col·laboració, si s'escau, del personal d’Entitats de Prevenció de la
Contaminació Acústica.
2. El responsable i el titular de la font emissora resten obligats a permetre el seu accés dins de
l’activitat per tal de dur a terme la visita d’inspecció, a posar en funcionament les fonts emissores
en la manera que se’ls indiqui, per tal de dur a terme mesuraments acústics i les comprovacions
necessàries.
3. Els conductors de vehicles de motor estan obligats a facilitar la comprovació dels nivells
d’emissió sonora del vehicle als agents de la Policia.
4. L'activitat tècnico-administrativa que generi la denúncia pot comportar el pagament de taxes en
funció d'allò que estableixin les ordenances fiscals vigents.

Article 43. Funcions dels inspectors
El personal designat per dur a terme les inspeccions té, entre d’altres, les funcions següents:
a) Accedir, prèvia identificació i amb les autoritzacions que siguin pertinents, en el seu cas, a
les instal·lacions, maquinàries, activitats o àmbits generadors o receptors de fonts de
contaminació acústica.
b) Requerir la informació i la documentació administrativa que autoritzi les activitats i
instal·lacions objecte de la inspecció.
c) Procedir al mesurament, avaluació i control necessaris per a comprovar el compliment de
les disposicions vigents i les condicions de l’autorització que tingui la instal·lació,
maquinària, activitat o comportament.
d) Aixecar acta de les actuacions realitzades en l’exercici d’aquestes funcions.
e) Proposar les mesures de caràcter preventiu o cautelar que estiguin previstes en aquesta
ordenança o la legislació sectorial que sigui d’aplicació.

Article 44. Acta d'inspecció
1. De les comprovacions efectuades en el moment de la inspecció s’ha aixecar una acta, que
contindrà com a mínim la següent informació:
-Identificació del titular del focus emissor i de la seva autorització administrativa, si s'escau.
-Característiques i situació del focus emissor.
-Identificació del receptor del soroll.
-Resultats dels mesuraments realitzats i altres dades d’interès (calibració dels aparells, dades
meteorològiques...).
-Croquis dels punts de mesurament.
-Observacions, si s’escau.
Quan sigui possible per la planificació de la inspecció, es lliurarà al final de la mateixa còpia de
l’acta al titular o persona responsable de l’activitat, indústria, o domicili on s’ha dut a terme el
mesurament. L’acta de la inspecció es podrà trametre per correu en cas que siguin necessaris
càlculs complexos per completar-la. L’acta pot donar lloc, si s'escau, a la incoació del
corresponent expedient sancionador.
En cas de mesuraments d’immissió de soroll, si l’afectat pel soroll ho sol·licita, també se li lliurarà
una còpia de l’acta d’inspecció.
2. En el cas dels vehicles de motor i ciclomotors, a l’acta hi ha de constar el resultat de la
inspecció, en els termes de favorable, desfavorable o molt desfavorable, segons el que preveu a
l'article 52 i l’annex 6 del Decret 176/2009.

Secció II. RÈGIM SANCIONADOR

Article 45. Classificació d’infraccions
1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen les disposicions
d’aquesta Ordenança.
2. Les infraccions de la normativa reguladora de la contaminació acústica es classifiquen en lleus,
greus i molt greus, d’acord amb la tipificació establerta per l’article 45.

Article 46. Tipificació
1. Són infraccions lleus:
a) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos
3, 4 i 5 del Decret 176/2009.
b) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’emissió establerts per l’annex 6 del
Decret 176/2009.
c) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7 del
Decret 176/2009.
d) Superar en més de 10 i fins a 15 unitats els valors límit d'immissió per als casos de sorolls
de curta durada i elevada intensitat descrits a l'article 40.
e) No comunicar a l’Administració competent de les dades requerides per aquesta dins dels
terminis establerts.
f) La instal·lació i comercialització d’emissors acústics sense adjuntar-hi informació sobre els
seus índexs d’emissió, quan aquesta informació sigui exigible conforme a la normativa
aplicable.
g) Molestar i dur a terme activitats amb sorolls innecessaris que, per raons de relacions de
veïnatge, pertorbin la qualitat de vida dels veïns i les veïnes a les vies públiques i altres
espais de concurrència pública, i als espais privats, recollides als articles 29 i 30, i per a
les quals no sigui viable mesurar el nivell d’immissió.
h) Qualsevol altra infracció no tipificada expressament com a infracció greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que
estableixen els annexos 3, 4 i 5 del Decret 176/2009.
b) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’emissió que
estableix l’annex 6 del Decret 176/2009.
c) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que
estableix l’annex 7 del Decret 176/2009.
d) Superar en més de 15 unitats i fins a un màxim de 20 unitats els valors límit d'immissió per
als casos de sorolls de curta durada i elevada intensitat descrits a l'article 40.
e) Fer circular vehicles de motor amb silenciadors ineficaços, incomplets, inadequats o
deteriorats.
f) Incomplir les condicions imposades en l’autorització administrativa.
g) Incomplir els requeriments municipals de correcció de les deficiències observades.
h) Impedir o obstruir l’actuació inspectora quan no es donen les circumstàncies que estableix
la lletra f de l’apartat 3.
i) Subministrar informació o documentació falsa, inexacta o incompleta.
j) Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter lleu en el termini de dos anys.
3. Són infraccions molt greus:
a) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3, 4 i
5 del Decret 176/2009.
b) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’emissió que estableix l’annex 6 del Decret
176/2009.
c) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7 del Decret
176/2009.
d) Superar en més de 20 unitats els valors límit d'immissió per als casos de sorolls de curta
durada i elevada intensitat descrits a l'article 40.
e) Impedir o obstruir l’actuació inspectora de manera que retardi l’exercici de les seves
funcions.
f) Posar en funcionament focus emissors quan se n’hagi ordenat el precintament o la
clausura.
g) Incomplir les obligacions derivades de l’adopció de mesures provisionals establertes a
l’article 48.1.a i 48.1.d.
h) Incomplir les normes que estableixin requisits relatius a la protecció de les edificacions
contra el soroll, quan es posi en perill greu la seguretat o la salut de les persones.
i) Superar els valors límit d’immissió establerts a les zones d’especial protecció de la qualitat
acústica (ZEPQA) i de les zones acústiques de règim especial (ZARE).
j) Superar els valors límit d’immissió aplicables, quan s’hagi produït un dany o afectació greu
per al medi ambient o s’hagi posat en perill la seguretat o salut de les persones.
k) Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys.

Article 47. Responsabilitat
La responsabilitat administrativa per les infraccions d’aquesta Ordenança correspon:
a) Al titular de l’autorització administrativa, quan es tracti d’activitats considerades per
aquesta Ordenança sotmeses a règim d’autorització o de comunicació.
b) A la persona propietària del focus emissor o la persona causant del soroll en la resta de
supòsits.

Article 48. Mesures provisionals
1. L’òrgan administratiu competent per a resoldre el procediment sancionador, en cas d’urgència i
abans de l’inici del procediment, quan la producció de sorolls i vibracions superi els nivells
establerts per a la tipificació com a falta greu o molt greu o davant l’incompliment reiterat dels
requeriments dirigits a l’adopció de mesures correctores, pot adoptar les mesures provisionals
següents:
a. Mesures de correcció, seguretat i control dirigides a impedir la continuïtat de l’acció
productora del dany.
b. El precintament del focus emissor.
c. La clausura temporal, total o parcial de l’establiment.
d. La suspensió temporal de l’autorització que habilita per a l’exercici de l’activitat.
2. Les mesures establertes per l’apartat 1 s’han de ratificar, modificar o aixecar en el corresponent
acord d’inici del procediment administratiu sancionador, que s’ha d’efectuar en els quinze dies
següents a l’adopció de l’acord.
3. Les mesures establertes per l’apartat 1 poden ésser adoptades per l’òrgan competent per
iniciar l’expedient en qualsevol moment, un cop iniciat el procediment sancionador, per tal
d’assegurar l’eficàcia de la resolució final.

Article 49. Sancions
1. Les infraccions tipificades per aquesta Ordenança se sancionen d’acord amb els límits
següents:
a. Infraccions lleus, fins a 900 euros.
b. Infraccions greus, des de 901 fins a 12.000 euros.
c. Infraccions molt greus, des de 12.001 fins a 300.000 euros.

2. La comissió d’infraccions greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la
suspensió temporal de l’activitat durant un termini no superior a sis mesos i el precintament dels
focus emissors.
3. La comissió d’infraccions molt greus, excepte per a les lletres f), g), h) i i) de l’article 46.3, pot
implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l’activitat
durant un termini superior a sis mesos o amb caràcter definitiu, la retirada temporal o definitiva de
l’autorització i el precintament dels focus emissors.
La comissió d’infraccions molt greus incloses en les lletres f), g), h) i i) de l’article 46.3, pot
implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l’activitat, total
o parcial, d’entre 2 i 5 anys, i la retirada temporal de l’autorització entre 1 any i 1 dia i 5 anys.
4. La resolució que posa fi al procediment sancionador pot acordar, a més de la imposició de la
sanció pecuniària que correspongui, l’adopció de mesures correctores i la indemnització per
danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l’actuació infractora.

Article 50. Gradació de les sancions
1. Les sancions establertes per aquesta Ordenança es graduen tenint en compte els criteris
següents:
a. L’afectació de la salut de les persones.
b. La naturalesa dels perjudicis causats.
c. L’alteració social causada per la infracció.
d. La capacitat econòmica de l’infractor.
e. El benefici derivat de l’activitat infractora.
f. L’existència d’intencionalitat.
g. La reincidència i la participació.
h. L’efecte que la infracció produeix sobre la convivència de les persones, en els casos de
relacions de veïnatge.
2. A l’efecte d’aquesta Ordenança, es considera reincidència la comissió de més d’una infracció
de la mateixa naturalesa en un període de dos anys, declarada per resolució ferma en via
administrativa.

Article 51. Procediment
El procediment per imposar les sancions establertes per aquesta Ordenança es regeix per les
normes de procediment administratiu vigents a Catalunya.

Article 52. Multes coercitives
En cas d’incompliment de les obligacions derivades dels requeriments formulats a l’empara del
que estableix aquesta Ordenança, es poden imposar multes coercitives fins a la quantia màxima
de 600 euros i amb un màxim de tres de consecutives.

Article 53. Diagnòstic i mesures cautelars per als vehicles de motor i ciclomotors
El resultat de la inspecció per als vehicles de motor i ciclomotors pot ser:

· Favorable, quan el resultat de la inspecció determini que el nivell de soroll és igual o
inferior al permès.
· Desfavorable, quan el resultat de la inspecció determina la comissió d’una infracció lleu o
greu. En aquest cas:
1. Els agents municipals han de lliurar una còpia de l’acta d’inspecció i la còpia de la
denúncia al conductor del vehicle i l’han de requerir perquè es torni a presentar amb el
vehicle abans de 15 dies a l’ajuntament amb la finalitat de poder realitzar un nou
mesurament del nivell de soroll, o bé presentar una certificació del nivell de soroll
mesurat emesa per la inspecció tècnica de vehicles.
2. Si transcorregut aquest termini no s’ha presentat de nou el vehicle o bé el nou
mesurament del nivell de soroll supera els límits establerts, s’ha d’iniciar el procediment
sancionador i adoptar les mesures indicades pel supòsit de diagnòstic molt
desfavorable.
· Molt desfavorable, quan el resultat de la inspecció determini la comissió d’una infracció
molt greu. En aquest cas:
1. Els agents han d’intervenir el permís o llicència de circulació del vehicle i lliurar en la
seva substitució un volant en el qual es reflecteixi la matrícula del vehicle, a l’únic efecte
de dur-lo a un taller de reparació i abans de 15 dies presentar-se davant els serveis
competents, per fer la comprovació de la reparació. En cap cas pot circular en horari
nocturn.

Article 54. Òrgans competents
La competència per a la imposició de les sancions per infracció de les normes establertes en
aquesta ordenança correspon a l’alcalde.

Article 55. Prescripció
1. En les infraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar a partir del
moment en què finalitzi l’última infracció, i en les infraccions permanents, a partir del moment en
què s’elimini la situació il·lícita.
2. Les infraccions prescriuen en els terminis següents:
a. Infraccions molt greus, al cap de tres anys.
b. Infraccions greus, al cap de dos anys.
c. Infraccions lleus, al cap de sis mesos.
3. Les sancions prescriuen en els terminis següents:
a. Les sancions imposades per faltes molt greus, al cap de tres anys.
b. Les sancions imposades per faltes greus, al cap de dos anys.
c. Les sancions imposades per faltes lleus, al cap d’un any.

Disposició addicional
Les referències fetes a la normativa vigent en matèria de contaminació acústica s'entendran fetes
a aquella normativa que en el futur les modifiqui o substitueixi, si es dóna el cas.

Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions municipals d’igual o inferior rang que s’oposin,
contradiguin o resultin incompatibles amb el contingut d’aquesta Ordenança.

Annex 1. Mapa de Capacitat Acústica

El podeu trobar al següent enllaç de  la pagina web municipal

Annex 2. Aïllament acústic

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica a l’aïllament acústic contra el soroll aeri i d’impacte de les activitats
regulades a l’article 18.

2. Valors d’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr

1. L’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr no ha de ser inferior als valors de
la taula següent:

2. La determinació d’aquest aïllament s’ha de realitzar segons allò establert al Decret 176/2009,
de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny.

3. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic a les
façanes contra el soroll aeri s’han de realitzar in situ d’acord amb la metodologia establerta a la
norma UNE-EN ISO 140-5 o qualsevol altra que la substitueixi.

3. Aïllament acústic al soroll aeri entre recintes

1. Els valors mínims d’aïllament a soroll aeri DnT,A , entre un recinte d’activitat i un recinte d’ús
protegit (residencial, sanitari, educatiu, cultural i similars), en funció del tipus d’activitat i l’horari de
funcionament són:

(*) S’indiquen els valors mínims. En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar
serà el necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell de soroll igual o
inferior al valor límit d’immissió permès en ambient interior.

2. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic al
soroll aeri entre locals, s’han de realitzar in situ d’acord amb el Document bàsic DB-HR Protecció
contra el soroll del Codi Tècnic de l’Edificació i la metodologia establerta a la norma UNE-EN ISO
140-4 o qualsevol altra que la substitueixi i avaluada segons la norma UNE-EN ISO 717-1 o
qualsevol altra que la substitueixi, en un rang de freqüències mínim de 100 Hz a 5 kHz, excepte
per a les activitats de pública concurrència del Grup I.

Per a les activitats de pública concurrència del Grup I es permetrà l’ús de l’equip de reproducció
sonora de la pròpia activitat per realitzar les mesures d’aïllament en el rang de freqüències de 100
Hz a 5 kHz.

4. Aïllament acústic al soroll d’impacte entre locals
1. El valor màxim del nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w , entre un
recinte d’activitat i un recinte d’ús sensible (residencial, sanitari, educatiu, cultural i similars), ha de
ser de 40 dB.
2. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic al
soroll d’impacte entre locals, s’han de realitzar in situ d’acord amb la metodologia següent:
a. S’ha d’utilitzar com a font generadora una màquina d’impactes normalitzada conforme a
l’Annex A de la norma UNE EN ISO 140-7:1998 o qualsevol altra que la substitueixi.
b. La màquina d’impactes s’ha de situar en el local emissor conforme a les condicions
establertes a la norma UNE EN ISO 140-7:1998 o qualsevol altra que la substitueixi, en
almenys dues posicions diferents.
c. El nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w, s’ha de calcular
segons el que s’estableix a la norma UNE EN ISO 717-2:1997 o qualsevol altra que la
substitueixi.

5. Mesuraments in situ
1. Els mesuraments in situ per comprovar les exigències de l’aïllament acústic els han de realitzar
tècnics d'una entitat de prevenció de la contaminació acústica degudament acreditada.
2. En els mesuraments in situ s’admeten toleràncies de 3 dB(A) respecte dels valors d’aïllament
acústic establerts a les taules d’aquest annex.

Annex 3. Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de
mesurament per als avisadors acústics

1. En el cas de sirenes

Tot vehicle d’urgències ha d’estar dotat d’un sistema de control d’ús, les característiques
tècniques i de funcionament del qual s’exposen a continuació. Els vehicles destinats a serveis
d’urgències i emergències han de disposar d’un dispositiu que reguli la intensitat sonora dels seus
avisadors acústics de la manera següent:
-En període diürn (8 h - 21 h) el nivell màxim permès és de 95 dB(A).
-En període nocturn (21 h – 8 h) sempre que es pugui s’han d’utilitzar els avisadors lluminosos.
En el cas que no fos suficient és permès l’ús dels avisadors acústics a un nivell màxim de 70
dB(A), i només en casos que sigui estrictament necessari es permet variar el nivell de pressió
sonora fins a 90 dB(A)
S’entén per nivell màxim permès, el nivell de pressió sonora (LAeq,60s) mesurat a 7.5 metres del
vehicle i en la direcció de màxima emissió.
1. Els sistemes múltiples d’avís que porten incorporats dispositius lluminosos han de permetre la
utilització individual o conjunta.
2. La utilització de les sirenes només està autoritzada quan el vehicle que les porta estigui
realitzant un servei d’urgència; resta totalment prohibida la seva utilització durant els recorreguts
de tornada a la base o en desplaçaments rutinaris.
3. Els conductors de vehicles d’urgència han d’utilitzar els dispositius acústics únicament en els
casos més necessaris i quan la senyalització lluminosa no sigui suficient.
4. Quan un vehicle d’emergència es trobi aturat per problemes de trànsit, el conductor està obligat
a parar la sirena restant els avisos lluminosos.
5. De continuar aturats durant un període llarg de temps es pot posar en funcionament la sirena
en períodes de no més de 10 segons, separats un mínim de 2 minuts.

2. En el cas d’alarmes
1. S’autoritzen proves d’assaig d’aparells d’alarma i emergència:
a) Excepcionalment, després de la immediata instal·lació del sistema per comprovar el seu
funcionament i entre les 9 i les 18 hores de la jornada laboral.
b) Rutinàries. Són les comprovacions periòdiques del sistema; únicament 1 cop al mes i durant
un màxim de 3 minuts, dins l’horari abans comentat i sota el coneixement previ de la Policia
Local.
2. Per al cas d’alarmes que emeten a l’ambient exterior o ambients interiors comuns o d’ús públic
compartit s’estableix:
a) La duració màxima en funcionament continu dels dispositius acústics no pot sobrepassar els
60 segons, en cap cas.
b) S’autoritza l’ús de sistemes que repeteixin el senyal sonor un màxim de 3 cops, separats
entre ells un període mínim de 30 segons i un màxim de 60 segons, si abans no es produeix la
desconnexió.

c) Un cop acabat el cicle total, no pot tornar a entrar en funcionament; en tot cas, s’autoritza la
utilització de senyals lluminosos.
3. El nivell màxim autoritzat d’emissió sonora per a alarmes que radien a ambients exteriors és de
85 dB(A), mesurat a 3 metres i en l’eix de màxima radiació.
4. El nivell d’emissió sonora màxim en el cas que emetin a ambients interiors comuns o d’ús
compartit, és de 70 dB(A) a 3 m i en l’eix de la màxima radiació.

Annex 4. Requeriments tècnics dels limitadors-enregistradors

Aquest dispositiu té com a funció limitar l’equip de reproducció/amplificació sonora i/o audiovisual.
A més a més, ha d’enregistrar en suport físic estable els nivells sonors generats a l’interior de
l’establiment.
Per a l’avaluació i el control del nivell d’immissió, l’equip ha d’utilitzar les dades d’aïllament brut
entre l’activitat i el receptor més exposat. L’equip ha de permetre programar com a mínim
l’aïllament acústic entre 63Hz – 2000Hz en octaves o terços d’octava.

1. Requeriments tècnics del limitador-enregistrador

El limitador-enregistrador ha de complir els requeriments següents:

- Permetre programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a l’habitatge
més exposat o a l’exterior de l’activitat per als diferents períodes horaris.
- Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local. Aquest dispositiu
estarà degudament calibrat amb l’equip electrònic per detectar possibles manipulacions i se
n’ha de poder verificar el seu funcionament correcte amb un sistema de calibració.
- Permetre programar horaris d’emissió musical diferents per a cada dia de la setmana (hora
d’inici i hora d’acabament), i introduir horaris extraordinaris per a festivitats determinades (Cap
d’Any, Sant Joan, etc.).
- Accedir a la programació d’aquests paràmetres ha d’estar restringit als tècnics municipals
autoritzats, mitjançant sistemes de protecció mecànics o electrònics (paraula de pas).
- Guardar, per part de l’equip, un historial on aparegui el dia i l’hora quan es van realitzar les
últimes programacions en format [any : mes : dia : hora].
- Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora
continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les possibles manipulacions
esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. L’equip limitador ha de
permetre emmagatzemar aquesta informació durant un temps de, com a mínim, un mes.
- Disposar d’un sistema de verificació que permeti detectar possibles manipulacions tant de
l’equip musical com de l’equip de limitació, i si aquestes es realitzessin quedarien
emmagatzemades en una memòria interna de l’equip.
- Poder detectar altres fonts que puguin funcionar de manera paral·lela a/als l’equip/s
limitat/s.
- Disposar de sistema de precintat de les connexions i del micròfon.
- Disposar d’un sistema que impedeixi la reproducció musical i/o audiovisual en el cas que
l’equip limitador es desconnecti de la xarxa elèctrica i/o del sensor.
- Sistema d’accés a l’emmagatzematge dels registres en format informàtic per part dels
serveis tècnics municipals o d’empreses degudament acreditades per l’ajuntament.
- Disposar d’un sistema telemàtic per a la visualització de les dades en temps real.